Carles Rebassa: Un poeta amb veu pròpia. Carles Rebassa va néixer a Palma, Mallorca, el 21 d’octubre de 1977. Des de petit va mostrar una gran curiositat pel món que l’envoltava, i aquesta inquietud el va portar a explorar la literatura a una edat primerenca.

Va començar a escriure poemes a la seva adolescència, i a principis dels anys 2000 va publicar els seus primers treballs en revistes literàries. La seva obra ja despuntava per la seva veu personal i la seva capacitat per plasmar els sentiments humans amb una gran sensibilitat.

L’any 2006 va obtenir el Premi Ausiàs March de poesia amb el seu llibre “Els joves i les vídues”, un reconeixement que va consolidar la seva posició com un dels poetes més destacats de la seva generació.

Al llarg de la seva carrera ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals destaquen “Pluja de foc” (2016), “Sons bruts” (2018, Premi Carles Riba) i “El Caire Formentera” (2022, Premi Gabriel Ferrater).

A més de la seva obra poètica, Rebassa també ha conreat la novel·la. El seu primer treball en aquest gènere, “Eren ells” (2016), va guanyar el Premi Pin i Soler de narrativa i el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana.

L’obra de Carles Rebassa ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi Ausiàs March, el Premi Carles Riba, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Gabriel Ferrater.

Carles Rebassa és un dels poetes més destacats de la literatura catalana actual. La seva obra, caracteritzada per la seva veu personal, la seva sensibilitat i la seva força expressiva, ha deixat una empremta important en el panorama literari català.

“Poema B” és un dels treballs més fascinants de Carles Rebassa, publicat el 2006. Aquest poemari es caracteritza per la seva estructura lliure i la profunditat dels temes que tracta. És una obra que reflecteix l’estil poètic intens i visceral que defineix l’autor, amb una exploració de les emocions humanes i la consciència del pas del temps.

“Poema B” no segueix una estructura clàssica ni un format convencional de poemes curts. Més aviat, es presenta com un poema llarg i continu, que ens porta per un viatge emocional i reflexiu. El llenguatge utilitzat per Rebassa és directe i nu, amb un to existencialista que convida a la introspecció. La manca de signes de puntuació en moltes seccions crea una sensació de flux ininterromput, que reflecteix el moviment constant dels pensaments i les emocions del poeta.

Els temes centrals de “Poema B” giren al voltant de la vida, la mort, el temps i la fragilitat de l’existència humana. A través de les imatges poètiques, el poeta reflexiona sobre la condició humana, sovint amb una mirada crua i pessimista. No obstant això, també hi ha moments d’intensitat lírica que permeten al lector connectar amb els sentiments de l’autor.

Un dels punts forts de l’obra és la seva capacitat per transmetre emocions profundes a través d’imatges sorprenents i potents. Carles Rebassa utilitza un llenguatge clar, però també fa ús de metàfores i símbols per expressar la complexitat de l’experiència humana. Això permet que els lectors trobin múltiples capes de significat en la seva lectura.

Publicat en un moment on la poesia catalana contemporània buscava noves formes d’expressió, “Poema B” s’ha considerat un treball influent en la trajectòria de Rebassa. L’obra reflecteix no només la seva pròpia evolució com a poeta, sinó també l’esperit d’experimentació formal que caracteritza la seva generació. La seva proposta trenca amb les formes tradicionals de la poesia catalana, aportant una nova veu, una veu que no tem afrontar temes dolorosos o complexes amb tota la seva cruesa.

“Poema B” és un exemple del compromís de Carles Rebassa amb una poesia que transcendeix les convencions per indagar en l’interior de l’experiència humana. El seu estil, marcat per una gran densitat emocional i un llenguatge sense filtres, converteix aquest poemari en una obra clau de la seva producció literària.