Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Poeta imprescindinble. Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el poeta mallorquí nascut el 4 de gener de 1913 a Palma de Mallorca, va ser una figura destacada en la literatura catalana del segle XX. La seva vida i obra estan marcades per una profunda connexió amb la seva terra natal i una intensa passió per la poesia.

La infància de Rosselló-Pòrcel va estar impregnada de la riquesa cultural de Mallorca. Des de ben jove, va mostrar una sensibilitat especial cap a la natura i la història de l’illa, elements que més tard es reflectirien en les seves obres. La seva educació es va desenvolupar en un ambient familiar que valorava la literatura i la música, afavorint el desenvolupament de la seva pròpia creativitat.

La vida de Rosselló-Pòrcel va estar marcat per les seves preocupacions socials i polítiques, i va participar activament en moviments antifeixistes durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta implicació va tenir repercussions en la seva obra poètica, influïda per l’angoixa i la desil·lusió de la guerra.

Un dels trets distintius de la seva poesia és l’ús de la simbologia i la seva capacitat per evocar imatges vívides amb paraules precises. Rosselló-Pòrcel va explorar temes com l’amor, la mort i la natura, donant-los una profunditat única amb la seva expressió lírica. El seu estil poètic va ser influït per moviments com l’Escola Mallorquina, però va evolucionar cap a una expressió més personal i introspectiva.

Malauradament, la seva vida va ser truncada prematurament quan va morir el 5 de febrer de 1938 a l’edat de 25 anys, víctima de la tuberculosi. Tot i la seva breu existència, Bartomeu Rosselló-Pòrcel va deixar un llegat literari significatiu que continua inspirant i captivant lectors en la seva terra natal i més enllà. La seva obra, amb una profunditat emocional i una bellesa lírica impressionants, el consolida com un dels poetes més estimats i recordats de la literatura catalana.

El poemari “Nou poemes” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és una obra que destaca per la seva profunditat emocional, la riquesa lírica i la capacitat de l’autor per expressar amb intensitat les seves reflexions i sentiments. Aquest recull, publicat el 1937, ofereix una visió única de la seva visió del món, marcada per les circumstàncies tumultuoses de la Guerra Civil Espanyola i la seva pròpia batalla amb la tuberculosi.

Els “Nou poemes” de Rosselló-Pòrcel aborden temes transcendentals com l’amor, la mort i la relació de l’home amb la natura. La profunda influència de la guerra es manifesta en molts dels poemes, reflectint una atmosfera de desesperança i destrucció. La connectivitat amb la terra natal, Mallorca, és també un tema recurrent que enriqueix els versos amb imatges evocadores.

Rosselló-Pòrcel demostra una gran habilitat tècnica en l’ús de la llengua catalana, amb un estil poètic que evoluciona des de les influències de l’Escola Mallorquina cap a una expressió més personal i simbòlica. La seva poesia és rica en simbolismes, metafores i imatges, oferint una experiència estètica intensa.

Una característica única d’aquest poemari és la utilització de simbologia mitològica grega. Rosselló-Pòrcel incorpora referències a personatges com Prometeu i Orfeu, atorgant als seus versos una profunditat simbòlica i universal. Aquesta inclusió de la mitologia amplifica la significació dels seus poemes.

La força emocional dels poemes és palpable en cada vers. Rosselló-Pòrcel transmet amb habilitat les seves pròpies angoixes i anhels, creant una connexió profunda amb el lector. L’ús de la natura com a marc simbòlic i la seva relació amb la seva pròpia condició de malaltia ofereixen capes de significat i complexitat.

El fet que aquesta obra hagi estat escrita en un període relativament curt de la vida de l’autor, considerant les circumstàncies de la seva malaltia, dona als “Nou poemes” una intensitat i una autenticitat impressionants. La brevetat dels poemes no minva la seva profunditat, sinó que més aviat la concentra, creant un impacte durador.

Aquest recull també adquireix importància pel seu context històric, ja que va ser publicat durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves reflexions sobre la destrucció i la desolació reflecteixen no només la situació de Rosselló-Pòrcel sinó també la del seu temps, proporcionant una visió poètica d’un període tumultuós.