Entre Llums i Ombres: La Poesia Intemporal de Màrius Sampere. Màrius Sampere i Passarell va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1928. Va ser un poeta, músic i traductor català. Va ser un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània, i la seva obra va ser reconeguda amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Carles Riba (1963), el Premi de la Crítica Serra d’Or (1970) i la Creu de Sant Jordi (1999).

Sampere va començar a escriure poesia des de molt jove. Les seves primeres poemes van ser escrits en castellà, però a partir de la dècada de 1950 va començar a escriure en català. La seva primera obra publicada va ser el recull L’home i el límit (1968), que va guanyar el Premi Carles Riba.

La poesia de Sampere es caracteritza per la seva intensitat, la seva profunditat i el seu caràcter visionari. Els seus poemes exploren temes universals com l’amor, la mort, la solitud i la condició humana. Sampere va ser un poeta innovador que va introduir noves formes i recursos en la poesia catalana.

A més de la seva obra poètica, Sampere també va ser un músic i traductor reconegut. Va ser director d’un dels grups de la nova cançó entre 1963 i 1976, i va compondre lletres i cançons per a diversos artistes. Sampere també va traduir al català obres de diversos autors, entre els quals destaquen William Shakespeare, John Donne i Arthur Rimbaud.

Sampere va morir a Barcelona el 26 de maig de 2018. La seva obra va deixar una empremta indeleble en la literatura catalana.

Ningú més i l’ombra, de Màrius Sampere, és un poemari tardà, però que representa la culminació de la seva obra poètica. El poemari consta de 72 poemes, dividits en tres parts: “La mirada”, “La ferida” i “La llum”.

La primera part del poemari, “La mirada”, explora el tema de la visió. Els poemes d’aquesta part estan plens d’imatges fortes i suggestives, que evoquen la bellesa i la misteri de la vida. El poeta mira el món amb una mirada lúcida i crítica, però també amb una mirada d’amor i esperança.

La segona part del poemari, “La ferida”, explora el tema del dolor i la pèrdua. Els poemes d’aquesta part estan plens de sentiments de tristesa, solitud i desesperació. El poeta reflexiona sobre els temes de la mort, la incertesa i la condició humana.

La tercera part del poemari, “La llum”, explora el tema de la resurrecció. Els poemes d’aquesta part estan plens de sentiments de fe, amor i esperança. El poeta troba la llum en la foscor, i la vida en la mort.

La poesia de Màrius Sampere es caracteritza per la seva intensitat, la seva profunditat i el seu caràcter visionari. Els seus poemes exploren temes universals com l’amor, la mort, la solitud i la condició humana.

En Ningú més i l’ombra, Sampere continua explorant aquests temes, però amb una mirada més madura i profunda. Els poemes d’aquest llibre són un cant a la vida, a la bellesa i a l’amor.

Una de les característiques més destacades de la poesia de Sampere són les seves imatges. Els seus poemes estan plens d’imatges fortes i suggestives, que evoquen els sentiments i les idees del poeta.

En Ningú més i l’ombra, les imatges són encara més exuberants i evocatives. El poeta utilitza imatges de la natura, de la mitologia i de la cultura popular per crear un món poètic únic i fascinant.

El llenguatge de Sampere és un llenguatge ric i expressiu. El poeta utilitza un vocabulari variat i un estil poètic innovador per crear una poesia que sigui alhora bella i profunda.

En Ningú més i l’ombra, el llenguatge del poeta és encara més depurat i sòlid. Els seus poemes són una mostra de la seva gran habilitat poètica.

Ningú més i l’ombra és un poemari important i rellevant de la literatura catalana contemporània. És un llibre que explora temes universals amb una mirada lúcida i crítica, però també amb una mirada d’amor i esperança.
Els poemes d’aquest llibre són un cant a la vida, a la bellesa i a l’amor. Són poemes que ens emocionen, ens fan pensar i ens ajuden a entendre millor el món que ens envolta.