Carles Hac Mor: un poeta experimental i transgressor. Carles Hac Mor, pseudònim de Carles Hernández i Mor, va néixer a Lleida el 26 de novembre de 1940 i va morir a Sant Feliu de Guíxols el 27 de gener de 2016. Va ser un poeta, prosista, assagista i dramaturg català, considerat un dels autors més importants de la literatura catalana contemporània.

Hac Mor va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat de Barcelona, però no va acabar cap d’aquests estudis. El 1968 va iniciar la seva carrera literària amb la publicació del poemari Hi ha un diari sota l’estora, que va ser qualificat per la crítica com una obra experimental i transgressora.

En la seva obra, Hac Mor va explorar diferents gèneres literaris, com la poesia, la prosa, l’assaig i el teatre. Va ser un autor innovador que va crear noves formes literàries, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí.

La seva poesia és marcada per l’ús de la ironia, l’humor i l’absurd. Els seus poemes sovint aborden temes com la mort, l’amor, la solitud i la condició humana.

En la seva prosa, Hac Mor va escriure novel·les, contes i assaigs. Les seves novel·les, com ara Coma induït (1977) i Carbassa a tot drap, o, Amor lliure, ús i abús (1982), són crítiques amb la societat i els seus valors. Els seus contes, com ara La fi del món (1983), són inquietants i fantàstics. Els seus assaigs, com ara Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp (1998), són reflexius i intel·lectuals.

Hac Mor també va escriure teatre, amb obres com Els dos vells (1985) i Els morts (1990). Les seves obres teatrals són sovint absurdes i provocadores.

Hac Mor va ser un autor reconegut internacionalment. Va guanyar diversos premis, entre els quals el Premi Espais a la Crítica d’Art (1988) i el Premi Joan Fuster d’Assaig (1998).

Carles Hac Mor va ser un autor singular i provocador que va deixar una obra important en la literatura catalana. La seva obra és innovadora i transgressora, i continua sent rellevant avui dia.

Es tracta d’una obra experimental i transgressora que va ser escrita durant els darrers anys de vida de l’autor.

El poemari està format per 50 poemes de curta extensió. Els poemes estan escrits en un estil molt personal i característic de Hac Mor. L’autor utilitza un llenguatge ric i variat, amb un ús constant de l’humor, l’ironia i l’absurd.

Els temes que tracten els poemes són diversos, però destaquen els temes de la mort, l’amor, la solitud i la condició humana.

El poemari està dividit en cinc parts, cadascuna de les quals tracta un tema específic.

La primera part, “No ben bé”, tracta sobre la mort i la incertesa de l’existència.

La segona part, “Somnis”, tracta sobre els somnis i la seva relació amb la realitat.

La tercera part, “Amor”, tracta sobre l’amor, la seva bellesa i la seva crueltat.

La quarta part, “Solitud”, tracta sobre la solitud i la sensació d’estar perdut en el món.

La cinquena part, “Condició humana”, tracta sobre la condició humana, amb tots els seus aspectes positius i negatius.

El llenguatge de No ben bé és molt personal i característic de Hac Mor. L’autor utilitza un llenguatge ric i variat, amb un ús constant de l’humor, l’ironia i l’absurd.

Els poemes estan escrits en un estil molt informal, amb un ús freqüent de l’argot, els dialectalismes i els arcaismes. L’autor també utilitza un ús lúdic de la llengua, amb jocs de paraules, anagrames i acrostics.

Els temes que tracten els poemes de No ben bé són diversos, però destaquen els temes de la mort, l’amor, la solitud i la condició humana.

La mort és un tema recurrent en l’obra de Hac Mor. En No ben bé, la mort és representada com una força misteriosa i ineludible. Els poemes sobre la mort exploren la incertesa de l’existència i la por al desconegut.

L’amor és un altre tema important en l’obra de Hac Mor. En No ben bé, l’amor és representat com una força poderosa i transformadora, però també com una força dolorosa i destructiva. Els poemes sobre l’amor exploren la bellesa, la crueltat i la complexitat de l’amor.

La solitud és un tema central en No ben bé. Els poemes sobre la solitud exploren la sensació d’estar perdut en el món, d’estar aïllat dels altres i de no ser entès.

La condició humana és un tema ampli que és explorat en diversos poemes de No ben bé. Els poemes sobre la condició humana exploren els aspectes positius i negatius de l’ésser humà, com l’amor, la creativitat, la violència i la crueltat.

El poemari destaca per la seva originalitat, per l’ús del llenguatge i per la seva exploració de temes profunds i universals. No ben bé és una obra que va desafiar els estàndards de la poesia tradicional i va obrir noves vies per a la poesia catalana.