Joan Salvat-Papasseit: Vibració Ultraïsta en la Barcelona dels Anys Vint. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un destacat poeta i escriptor català nascut a Barcelona. La seva vida breu però intensa va deixar una empremta significativa en la literatura vanguardista de l’època. Va néixer en una família humil i va mostrar un interès precoç per la literatura i les arts.

Salvat-Papasseit es va destacar en la poesia vanguardista i experimental i va ser una figura central en el moviment literari conegut com a “Ultraïsme” a la dècada de 1920. Aquest moviment es va caracteritzar per la seva ruptura amb les formes tradicionals d’expressió artística i la seva cerca d’innovació i originalitat.

Al llarg de la seva vida, Salvat-Papasseit va treballar en diversos oficis, des de venedor ambulant fins a periodista, la qual cosa li va proporcionar una perspectiva única de la societat del seu temps. La seva experiència en l’àmbit comercial va influir notablement en la seva poesia, que sovint reflectia una mirada crítica cap a la societat industrial i la vida urbana.

Entre les seves obres més destacades es troba “L’irradiador del port i les gavines” (1921), una col·lecció de poemes que captura l’essència de l’Ultraïsme i exhibeix el seu enfocament experimental amb la llengua. A més, la seva poesia es caracteritza per un llenguatge vibrant, l’experimentació tipogràfica i una profunda preocupació per la transformació social.

Salvat-Papasseit va morir prematurament als 30 anys a causa de la tuberculosi, però el seu llegat va continuar influenciant generacions posteriors de poetes catalans. Amb el temps, la seva contribució a la poesia catalana ha estat reconeguda i celebrada, i la seva figura segueix sent un referent important en la història literària de Catalunya.

El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit és un llibre de poemes que es va publicar pòstumament el 1928. És considerat una obra mestra de la poesia catalana moderna. En ell, Salvat-Papasseit expressa el seu amor per la vida, la seva passió per la poesia i el seu compromís amb la modernitat.

El llibre està format per 23 poemes, que aborden temes diversos, com l’amor, la natura, la vida urbana o la política. El seu llenguatge és innovador i modern, i el seu estil és personal i inconfusible.
En el poema “Quina grua el meu estel”, Salvat-Papasseit compara la dona amb una grua, un ocell que simbolitza la bellesa i la llibertat. El poeta expressa la seva admiració per la dona, que li dóna la sensació de llibertat i felicitat.
El poema “Deixeré la ciutat” és un poema sobre la fugida de la ciutat, un lloc que el poeta considera fosc i opressiu. El poeta busca la llibertat i la natura en un lloc llunyà de la ciutat.
El poema “Perquè has vingut” és un poema sobre la trobada amb l’amor. El poeta expressa la seva alegria i la seva felicitat per haver trobat l’amor.
El poema “I el seu esguard” és un poema sobre la mirada de la dona, una mirada que el poeta troba irresistible. El poema està ple d’imatges sensuals i suggestives.
Els poemes de El poema de la rosa als llavis són importants per diverses raons. En primer lloc, són poemes de gran qualitat literària. El seu llenguatge és innovador i modern, i el seu estil és personal i inconfusible. En segon lloc, aborden temes universals que han interessat els humans al llarg de la història, com l’amor, la bellesa, la llibertat i la natura. En tercer lloc, van tenir una gran influència en la poesia catalana posterior. Van ajudar a modernitzar la poesia catalana i a obrir-la a noves influències, com el futurisme i el surrealisme.